PACO UN GRAN FALLERO

Amb la puntualitat del cal.lendari ja tenim açi la festa el Gall de les Carabasses ja tracta d’alçar lo cap vanitós i encara que vol lluir alta y vermella la cresta enguany la cresta sembla negra, enguany la cresta está de dol. Aquest any, com sempre, les falles sorprendràn al visitant, nosaltres ja hem estat sorpresos i ens hem adonat de que ens falta perquè mai no hem patit una perdua tan alta i es que ja no veurem “al Mestre” ni per la falla ni voltant. L’esclafit de les “mascletaes” mes fortes que mai sonaràn i el seu so poderós, traspassant-nos fins el cor, per tot arreu anirà tractant de trobar-lo i al sorollos cel de la festa el buscarà perquè sàpigues Paco, que amb nosaltres sempre viuràs. Tots els anys el veiem, amb peus de plom i rellotge d’arena passejar-se per totes les falles. Cap no es deixava però quan tocava, el seus peus el portaven llançat a l’ofrena per veure a la “Geperudeta” era el primer, açi mai faltava Tambe les flames de la “cremá” pujaran mes altes que mai seràn dolces pinzellades que del cel semblaran cabells quan tota Valencia s’encenga en llums sense desmai, en oferir sa “nit del foc” homenatge per a Ell. Aquesta festa, mes que de ningú es teua. Aixó no passa inadvertit i de sobte quan tot s’haga acabat el dolor de no haverte vist, de no haverte sentit la teua falla deixara en les cendres soterrat I a nosaltres aspror de gola i gust dels llavis amargs perquè el teu record ens corre com el suc d’una llima pel llagrimal i ens cou fins l’anima pensar que no et veurem mai mes al casal i que ja no serà el mateix la festa, ni els dinars ni els sopars. Als carrers del barri extranyaran la seua imatge amistosa coneguts, amics y familiars ja fa temps el troben molt a faltar i quan d’ell es parla, diuen amb arrogància vanitosa jo el conexia…, era amic meu……, era el meu cunyat. Se’ns ha anat un faller, un amic, un germà Hem perdut la paraula, la idea de la falla, el mestre Se’ns ha anat un home amb costra de valenciá però, Paco, al nostre pensament estaràs sempre. No tindrem un altre de la teua talla amb la teua dedicació, sacrifici i treball ja res serà el mateix en la falla… ¡LA TEUA¡ LA FALLA DE CARABASSES EN GALL CARLOS GARCÍA ALBELLA 3 Comentarios » Esta bonita dedicatoria la ha realizado Carlos García Albella (sino me equivoco es el cuñado del Mestre). Preciosa. En el corazon. preciosa, y triste……